Ingravidesa

La representació del cos ha ocupat històricament un lloc central en la pintura. En el context contemporani, però, el cos ja no apareix únicament com una figura narrativa o simbòlica, sinó com un àmbit d'exploració perceptiva.

A la sèrie Ingravidesa, el cos suspès trenca la lògica habitual del moviment i la gravetat. El fet de flotar introdueix una pausa dins de la imatge: un moment en què el moviment corporal s'atura i l'espai perd la seva estabilitat.

Els fons monocromàtics intensos reforcen aquest estat de suspensió. En eliminar les referències espacials, el color es converteix en un entorn que ho envolta tot, on la figura perd l'àncora gravitacional.

La pintura esdevé, així, un espai on la percepció del cos es transforma i on l'espectador pot experimentar una sensació de pesantor.